Molt bones, en primer lloc m’agradaria enviar una salutació per tothom qui arribi a llegir això.
Jo em dic Guillem Bau, sóc del 1989, vaig néixer i visc a Vilanova i la Geltrú . Pel que fa referència a la meva trajectòria acadèmica, primerament vaig cursar Batxillerat artístic i posteriorment vaig realitzar un Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació Infantil .
Al pertànyer a un esplai que forma part del Moviment Laic i Progressista (MLP), ja des d’abans de batxillerat que em sentia atret pel camp de l’educació, pel que aquesta educació suposa en la persona, i per promoure i treballar en i sobre uns valors concrets. Amb tot el que amb els anys em va anar ensenyant l’esplai, i amb el que vaig aprendre estudiant Educació Infantil, vaig veure de manera clara que les meves preferències s’inclinaven cap a una vessant social i popular. Per això mateix, desprès d’investigar , preguntar i reflexionar, vaig decidir que els estudis que més encaixaven amb mi i amb el que volia tractar eren els d’Educació Social. En resum, entre moltes altres raons, aquestes són algunes de les circumstàncies per les quals em trobo en aquest primer curs. Actualment m’interessen tots els àmbits que és poden tractar en l’educació social gairebé per igual, i em costaria decidir-me per un concret, tot i això espero que durant el transcurs d’aquest grau, pugui esbrinar amb quin dels àmbits em desenvoluparia millor.
Pel que fa referència a l’assignatura d’Usos, Possibilitats i Límits de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, el que espero principalment és trobar més maneres d’aplicar tots aquests nous i moderns invents telemàtics i informàtics, amb la finalitat de facilitar, tractar, amenitzar i en general millorar la meva tasca educativa. Tot això tant a nivell d’organització pròpia, com a nivell educatiu per ensenyar a aplicar i utilitzar aquestes tecnologies, fent d’elles un recurs vàlid i de profit. En menys paraules, penso que el domini d’aquestes tecnologies pot ampliar les possibilitats d’acció i ajudar-me envers la meva intervenció professional.
Per a concloure la meva presentació contestaré a la pregunta de si crec que sóc natiu o un immigrant digital. Verdaderament, no em considero classificat en un únic d’aquests adjectius, per una banda estic immers en una de les generacions que es relacionen fàcilment amb aquestes tecnologies i que, per exemple, no ens cal gran esforç per a saber com funciona un telèfon mòbil, experimentant mitja hora puc arribar a més que qualsevol dels meus pares llegint les instruccions i practicant durant una tarda. En aquest sentit si que des de petit he estat rodejat per aquests aparells i tinc un mínim domini sobre ells.
Tot i això, per altre banda hi ha varis aspectes que em preocupen d’aquestes noves generacions de natius informàtics on hi soc inclòs. Una preocupació podria ser l’excés d’informació a la que estem sotmesos, i la falta de rigor i certesa en aquesta mateixa informació, per això cal saber buscar. Ficaré dos exemples més d’aquestes preocupacions: el primer és que encara que per enviar missatges de text és faci servir un llenguatge replet d’abreviacions, s’ha de diferenciar clarament entre l’argot dels “sms” i entre el llenguatge convencional, ja que sense una clara distinció, es pot empitjorar a l’aprenentatge i al bon ús de l’ortografia.
La segona preocupació és que és faci de les xarxes socials un diari personal i al mateix temps públic, i que es visquin les emocions, els sentiments, els problemes i tot en general lligat tant estretament a aquestes tecnologies. Ja que no convé oblidar, que el “món real” està fora d’aquesta pantalla i es imprescindible conèixer i experimentar-lo no només des de la cadira o el sofà de casa. Com esmenta en una entrevista un cantant anomenat Quimi portet: “La gent actualment el món l’utilitzen per anar del televisor a l’ordinador, i a vegades per fer un pipí, però pràcticament no hi són en el món real, aleshores ha arribat un moment que les coses passen a Internet o passen a la televisió, no passen en el món real”.
Per tot el que he explicat en el paràgraf anterior penso que el que cal és educar i/o educar-nos per fer un ús responsable i per saber utilitzar de manera moderada aquests recursos tècnics, ja que si es fa de forma incorrecte i irresponsable, aquests medis no poden arribar a ajudar-nos tant com als qui saben trobar l’equilibri i utilitzar-los amb consciència.
Per acabar m’agradaria desitjar un curs molt bo i fructífer per tothom. Salut i sort.
Guillem Bau Vargas.
