Un diàleg necessari.

Com bé explica el text titulat Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación; un diálogo necesario, és incoherent i poc eficaç tractar la tecnologia i la ciència sense tenir molt en compte la realitat que ens envolta, és a dir la societat. S’ha de tenir en compte el concepte de tecnologia en acció, ja que sinó estudiem aquests tres fenòmens en consonància, entraran en contradicció molts més cops, ficant-se límits i barrant de manera constant un bon desenvolupament. És a dir trobo bona la similitud que ens vol mostrar el text dient-nos que tant la ciència, la societat i la tecnologia, son peces que formen part d’un sol engranatge, i per això no poden tractar-se de manera aïllada. En referència a això considero necessària la socialització tecnocientífica, atorgant vital importància a les necessitats humanes i al bé comú com a espècie i fer-ho treballant amb els tres conceptes de manera transversal i unificada,  creant una xarxa d’enriquiment multidireccional, on s’aprèn de manera  interdisciplinària i  amb més rigor.

En el nostre entorn i de manera quotidiana ens trobem immersos en multitud de tecnologies. Anomenaré alguns exemples classificant-los segons el tipus de tecnologia en que s’emmarquen. Per una banda trobem aspectes de la tecnologia organitzativa, com pot ser; distribuir-nos per grups, en les diferents aules, organitzar torns de paraula per entendre’ns, entre d’altres. Per altre banda estem envoltats de tecnologies artefactuals, com poden ser els mateixos ordinadors, una simple pilota, les taules i cadires, els micròfons, projectors etc. I per finalitzar també trobem aspectes que fan referència a la tecnologia simbòlica com les notes que determinen l’aprovat o el suspès d’una matèria (més d’un 5 aprovat, menys d’un 5 suspès). Aquests són alguns exemples que crec que exemplifiquen els diferent agrupaments de les tecnologies.